Archivo de la etiqueta: regne unit

Londres va autoritzar la venda a Síria de productes per fabricar gas sarín

Es tracta de fluorur de potassi i fluorur sòdic, utilitzables per fabricar armes com el gas sarín, emprat en l’atac prop de Damasc pels terroristes de l’OTAN. Les llicències per a la venda d’aquests productes van ser expedides pel Departament de Negocis, Innovació i Habilitats del govern de Cameron el passat mes de gener, 10 mesos després de l’inici del conflicte a Síria, i no es van revocar fins a sis mesos més tard. Foto: protesta a la xarxa de soldats d’EUA: “Jo no em vaig unir a la Marina per a lluitar per Al Qaeda en una Guerra Civil a Síria”.

Polítics i activistes britànics insten al primer ministre David Cameron a explicar per què es van atorgar aquestes llicències. “Els diputats estaran horroritzats i furiosos perquè el Govern del Regne Unit hagi estat permetent la venda d’aquests productes a Síria”, ha declarat sobre aquest tema el diputat laborista Thomas Docherty.

Per la seva banda, Angus Robertson, del Partit Nacional Escocès, ha promès plantejar aquesta qüestió al Parlament “al més aviat possible”, per esbrinar “a qui es van vendre aquests productes, per què es van vendre i si el Govern del Regne Unit era conscient que aquests productes podrien ser utilitzats para (la fabricació de) armes químiques”.

El Departament de Negocis, Innovació i Habilitats va insistir que encara que les llicències efectivament van ser concedides a una empresa química no identificada al gener del 2012, les substàncies mai van ser enviades a Síria abans que els permisos siguessin revocats el juliol passat, a causa de les estrictes sancions de la Unió Europea imposades per EUA, el Regne Unit i França, segons el periòdic ‘The Independent’.

“Les llicències van ser concedides perquè en aquell moment no hi havia motius per denegar-les”, diu el ministre de Negocis britànic, Vince Cable, malgrat que Síria portava en aquelles dates gairebé un any enfrontada als atacs dels mercenaris de l’OTAN i aliats.

Obama va parlar en secret amb Netanyahu per informar-li del retard de l’atac contra Síria

El president d’EUA, Barack Obama, va parlar en secret amb el primer ministre de l’estat sionista, Benjamí Netanyahu, sobre el seu pla de retardar l’atac contra Síria abans d’anunciar aquesta decisió públicament, informen alts funcionaris israelians. D’acord amb els funcionaris, citats pel diari israelià ‘Haaretz’, el mandatari nord-americà va cridar a Netanyahu per telèfon unes quatre hores abans del seu discurs a la Casa Blanca dissabte passat.

Obama va informar al cap del Govern sionista sobre el seu pla de retardar un possible atac contra Síria i sotmetre la decisió sobre la intervenció militar a votació al Congrés. La conversa estava dirigida a la coordinació dels propers moviments dels dos aliats respecte a Síria, van agregar els funcionaris.

A diferència de les trucades telefòniques fetes a altres líders mundials, la Casa Blanca va decidir mantenir aquesta conversa en secret, i no va fer cap anunci a la premsa, destaca ‘Haaretz’. L’oficina del primer ministre israelià a Jerusalem tampoc va esmentar la trucada. Tant la Casa Blanca, com l’oficina del primer ministre, es van negar a comentar la conversa amb el diari israelià.

Dissabte passat el president Obama va declarar que “EUA ha de realitzar un atac militar contra Síria” àdhuc sense l’autorització de l’ONU. Així mateix, va anunciar que sotmetrà la decisió al Congrés del seu país abans d’emprendre un atac contra la nació àrab.

Amb la III Guerra Mundial als talons?

Diversos experts comparteixen l’opinió que EUA, tard o d’hora, atacarà a Síria i que la Tercera Guerra Mundial és inevitable. Els analistes, entrevistats per vesti.ru, sostenen que hi ha una sèrie de premisses per concloure que una altra Guerra Mundial és solament una qüestió de temps. Síria: “A EUA solament li interessa el petroli i la seguretat d’Israel”. Imatge: L’aliança del sionisme i el colonialisme imperialista anglosaxó i francès ve de segles, encara que molts creguin la propaganda neoliberal de la globalització com alguna cosa nounata, i a la imatge tenen una dada clau per entendre les urpes de les oligarquies i plutocràcies occidentals i els seus interessos criminals sobre l’Orient Mitjà. Ja en el Pacte de Mossul -1.926- les potències es van repartir el que no era seu. I segueixen amb l’espoli i el genocidi amb la hipocresia dels criminals impunes.

Etiquetes de comentaris: , , , , , , ,

La capital britànica és un dels territoris del món on s’evadeixen més impostos

La City, un paradís fiscal al cor de Londres

Oriol Barba – Setmanari Directa

La tradicional desfilada de països de la cerimònia inaugural dels Jocs Olímpics va tornar a mostrar al món l’existència de microestats, sovint oblidats o desconeguts per la majoria. Entre ells, trobem bona part dels paradisos fiscals amb més renom internacional. Les illes Verges, Caiman o Jersey són només alguns exemples de paradisos fiscals vinculats històricament al Regne Unit. De fet, la majoria de les 38 jurisdiccions a qui l’OCDE va exigir millores en relació a la transparència en qüestions financeres hi tenien vincles històrics. Des de l’expansió de Londres com a capital financera internacional al segle XIX, la relació entre el Regne Unit i els paradisos fiscals ha estat estreta.

Sorprèn, però, que la pròpia capital britànica sigui un dels territoris del món on s’evadeixen més impostos. El Regne Unit ha desenvolupat intencionadament una política pública a la recerca de les grans fortunes mundials. No es tracta, en aquest cas, de les tradicionals baixades d’impostos al capital per atraure inversions, practicades per diversos països europeus i que, d’altra banda, ha mostrat uns resultats nefastos a països com Irlanda. El que permet la legislació britànica amb el règim de “residents no domiciliats” és que les persones que resideixen al Regne Unit de manera temporal no hagin de tributar per les rendes obtingudes fora del territori sempre que es mantinguin a l’exterior. Aquesta excepcionalitat respecte la legislació de la majoria de països és la que permet que els diners de les grans fortunes s’escapin de qualsevol control fiscal. Una política, duta a terme per governs de diferent signe polític durant dècades, que assumeix com a mal menor el fet que els anomenats super-rics no paguin una part dels impostos a canvi que resideixin (i gastin) en territori britànic.

La Corporació de la City, un paradís fiscal singular

En aquest context, un cas ben singular és el de la Corporació de la City de Londres, una autoritat municipal única al món. Regeix l’anomenada milla quadrada –el centre financer de la ciutat– i està al marge del control democràtic i legislatiu de la resta del Regne Unit. Fins i tot, quan la reina d’Anglaterra vol entrar a la City, té lloc una cerimònia que posa de manifest el seu caràcter excepcional. Durant segles, la gent poderosa i la classe governant han concedit privilegis importants a la City a canvi d’accés als mercats financers.

Al llarg de la història, nombrosos moviments reformistes han intentat –sense èxit– fusionar la Corporació amb l’autoritat municipal de la ciutat. La Corporació és una institució opaca i antidemocràtica, la majoria dels membres de la qual són escollits per les empreses instal·lades a la City. És l’única part del territori britànic on, formalment, el Parlament no té autoritat. El fet que el país no disposi d’una constitució escrita i que confiï bona part del seu funcionament polític a la tradició i el costum ha permès que aquesta figura d’origen medieval hagi perviscut fins el segle XXI –i no sembla que hagi de desaparèixer en el futur immediat. En algun cas, l’autoritat de la City fins i tot passa per sobre de la del Parlament. Aquesta supremacia l’encarna la figura del Remembrancer, un lobbista oficial que seu darrere el president de la Casa dels Comuns amb l’objectiu d’assegurar que els drets i els privilegis de la City no siguin violats per les decisions dels diputats i les diputades. Tot i el caràcter pintoresc del càrrec, creat el 1517, costa de creure que es tracti només d’una figura simbòlica.

El seu poder és ben tangible. La City actua com una autoritat a l’ombra i coordina el funcionament dels nombrosos paradisos fiscals repartits pel món sota el paraigua de la corona britànica. El sector financer és el principal motor econòmic de la ciutat i del país. Qualsevol intent de regulació és respost per la Corporació amb l’amenaça de traslladar la seva activitat a tercers països com Suïssa. A més, la Corporació s’ha convertit en el lobby més poderós del món a favor de la desregulació dels mercats financers.

Tot això succeeix enmig del desconeixement de la majoria de la població londinenca i a tan sols tres parades de metro del Parlament de la democràcia més antiga del planeta. Els darrers anys, però, l’opacitat de la City s’ha començat a posar al punt de mira de governs i organitzacions de tot el món, que pateixen una crisi financera cuinada al seu interior. Tot i això, res ni ningú sembla disposat a assumir els costos d’enfrontar- se a un dels nuclis del poder financer mundial.

* Article publicat al núm. 287 del setmanari Directa