Dones, revolucionàries i anarquistes: 75 anys de la creació del col·lectiu “Mujeres Libres/Dones Lliures”

A l’octubre de 1936 naixia l’Agrupació de Mujeres Libres/Dones Lliures. Anarquista, llibertària i emancipadora, va ser el germen d’un moviment que va arribar a tenir 20.000 afiliades.

Queden poques d’aquelles dones amb vida. Concha Liaño és una d’elles. Té 94 anys i conserva una enorme energia. Viu a Veneçuela des que es va exiliar durant la Guerra Civil. Va formar part de les dones que van iniciar Mujeres Libres/Dones Lliures i recorda la situació de la dona en aquells dies: “Ara no es poden imaginar com era la vida de la dona llavors. L’espòs manava i governava. Acceptaven aquesta submissió. Nosaltres vam entendre que si s’alliberaven econòmicament, ja no haurien de suportar això”.

La idea de la revista Mujeres Libres –de la qual DIAGONAL va publicar un extens reportatge en el seu número 161– va sorgir en la tardor de 1935 de la mà de la militant anarquista Lucía Sánchez Saornil, a la qual després es van unir Mercedes Comaposada i Amparo Poch y Gascón. Lucía i Mercedes “havien ensenyat en cursos d’instrucció elemental per a obrers i obreres, promoguts per la CNT de Madrid en els anys 30. Van veure la necessitat de realitzar-los específicament per a les dones, donada la misoginia i els prejudicis existents”, indica Eulàlia Vega, autora del llibre Pioneras y revolucionarias.

Mentre la revista es gestava i sortia al carrer a Madrid, a Barcelona s’havia format l’Agrupació Cultural Femenina, en la seva majoria militants de la CNT i d’altres organismes llibertaris com els ateneus i les Joventuts Llibertàries. Coneixien la revista que es feia a Madrid. Mercedes Comaposada es va presentar a Barcelona buscant-les. Duia amb ella els estatuts d’una Federació Nacional. Els va informar que a Madrid i a Guadalajara ja s’havia constituït una agrupació amb els mateixos objectius. Havien anomenat a aquesta organització Federació Nacional de Dones Lliures i va proposar que Catalunya formés part de la mateixa. Les catalanes van acceptar entusiasmades.

Una organització de masses

Van arribar a comptar amb 20.000 afiliades i 170 seccions locals en tot el país sense cobrar cap quota. La Comissió de Solidaritat s’encarregava de gestionar donatius o subvencions amb sindicats, ateneus i altres entitats. Pura Pérez, militant de l’organització, explicava el 1999 que “es gestava una revolució femenina, de la mateixa forma que entre tots es feia una Revolució Social. Obreres, camperoles, infermeres, llicenciades…Totes eren guiades pel desig d’emancipació, la seva obstinació era assolir una societat equitativa i un futur millor”.

Martha Ackelsberg, autora de Mujeres Libres. El anarquismo y la lucha por la emancipación de las mujeres assenyala que havia dues tendències en les seves activitats: capacitació (classes d’alfabetització, aprenentatge en el treball, informació sobre els seus propis cossos, sensibilització i suport mutu); i captació, amb programes per a animar a les dones a unir-se al moviment llibertari. “Sense la completa participació de les dones, estaven convençudes, la revolució no podria triomfar realment”, explica Ackelsberg.

El que les diferenciava d’altres agrupacions de dones, com les comunistes o antifeixistes, era que “el seu principal objectiu, fins i tot a la meitat de la guerra, era la capacitació de les dones, no només la seva mobilització en les activitats de suport a l’esforç de guerra”, apunta Ackelsberg. “Insistien que la participació de les dones en el mercat laboral, per exemple, no hauria de ser un canvi temporal, a causa de les necessitats de guerra, sinó un canvi més permanent en la forma que les dones eren vistes en els seus rols en la societat”.

A més, segons Eulàlia Vega, “els seus objectius es diferenciaven dels altres grups femenins de l’època, que no tenien en compte les diferències de gènere, com la comunista Agrupació de Dones Antifeixistes (AMA)”.

El 1937 a València s’estableixen els Estatuts de la Federación Nacional de Mujeres Libres amb l’objectiu de capacitar a la dona i emancipar-la de la triple esclavitud a la qual està sotmesa: “Esclavitud d’ignorància, esclavitud de dona i esclavitud productora”. Amb l’inici de la guerra, des de l’Agrupació Dones Lliures, Concha Liaño assenyala que el seu objectiu, a més de la “lluita per l’alliberament femení”, també era “aportar una ajuda ordenada i eficient a la defensa de la nostra República”. “Els homes al capdavant, les dones al treball”, va ser una de les seves consignes. Convidaven a les dones a inscriure’s per al seu ensinistrament en els camps de tir i van realitzar propaganda a favor dels Deslliuradors de Prostitució o contra l’analfabetisme.

La resposta de les dones espanyoles va ser “vibrant”, una “explosiva presa de consciència” però, en la majoria dels casos, va acabar amb l’exili. No obstant això, Concha Liaño recorda que “era emocionant, commovedor, comprovar com les dones s’esforçaven a aprofitar una ocasió que els permetia sortir de la seva resignada impotència i (…) de tants segles d’injusta submissió (…) Per a la dona espanyola aquest va ser el seu moment estel·lar”.

Humanisme integral

“Mai es van definir com “feministes”. Per a elles, ‘feminisme’ era un moviment burgès, centrat a guanyar el dret al vot i entrar en el mercat laboral en els mateixos termes que el baró. Però tenien clar que, per a la classe obrera, el treball no era necessàriament ‘alliberador’. El que volien no era accés igualitari a un sistema de privilegis, sinó un nou sistema sense privilegis”, explica l’escriptora Martha Ackelsberg.

La millor definició la fan elles mateixes en el número 1 de la revista Mujeres Libres: “Això és ja més que feminisme. Feminisme i masculinisme són dos termes d’una sola proporció; (…) l’expressió exacta: humanisme integral”. I afegeixen: “El feminisme el va matar la guerra donant a la dona més del que demanava al llançar-la brutalment a una forçada substitució masculina.

Feminisme que buscava la seva expressió fora del femení, tractant d’assimilar-se virtuts i valors estranys no ens interessa; és un altre feminisme, més substantiu, de dintre a fora, expressió d’una manera, d’una naturalesa, d’un complex divers enfront del complex i l’expressió i la naturalesa masculins”.

L’herència de Mujeres Libres/Dones Lliures

Eulàlia Vega, autora de Pioneras y revolucionarias, destaca que “és innegable la modernitat” dels plantejaments de l’Agrupació de Dones Lliures. “El fet d’unir la lluita contra l’explotació capitalista amb l’opressió patriarcal marca la seva importància i la seva originalitat, sent les seves militants, en cert sentit, les pioneres de les organitzacions feministes creades posteriorment amb el final del franquisme”. Per a l’escriptora Martha Ackelsberg, el seu major llegat va ser que “van oferir una visió de canvi social, i una societat revolucionària, en la qual les dones fossin totalment participants”.

* Article de Kamala Orozco publicat al núm. 163 de la revista Diagonal

www.diagonalperiodico.net/Mujeres-revolucionarias-y.html

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s