Dona i revolució: Estat espanyol 1936-37

FUENTE

Dissabte 05/05/2012

miliciana-en-somosierra.jpg

Socialist Review. El Dia Internacional de la Dona, el 8 de març, va ser establert pels socialistes per commemorar les lluites de la dona de classe treballadora. Aquest article forma part d’una sèrie dedicada a fer un repàs de com la revolució i la lluita per l’alliberament de la dona van avançar juntes a tres grans revolucions –a Rússia l’any 1917, a l’Estat espanyol els anys 1936-37 i a Egipte actualment.

Estat espanyol 1936-37

Una de les imatges més conegudes de la Guerra Civil espanyola és la de la líder del Partit Comunista, Dolores Ibárurri, coneguda com “La Pasionaria”, amb el seu puny aixecat, cridant “No passaran!” durant el setge a Madrid per part de les forces feixistes de Franco l’any 1936. No obstant això, el paper que van exercir les dones en la Guerra Civil, i la revolució que aquesta va desencadenar, va molt més enllà de la iconografia.

Les dones gaudien de pocs drets polítics i socials a l’Estat espanyol de la dècada de 1930, amb una oferta escassa d’educació per a la dona i la negació del dret al vot. Una poderosa església catòlica es va assegurar que, en tots els àmbits de la vida, les dones fossin deixades de costat exercint únicament de mares o esposes, i fossin controlades pels seus pares, marits o sacerdots. La Constitució espanyola de 1931 aprovada pel recentment elegit govern republicà va representar un canvi fonamental. Va introduir el sufragi universal i el dret al divorci, i va començar a desfer els vincles entre Església i Estat. No obstant això, l’aprovació d’aquestes reformes radicals va provocar una gran reacció per part de les forces de la dreta i un període de disturbis. Aquests fets van culminar amb el cop feixista de 1936. No obstant això, treballadores i treballadors es van refusar a sotmetre’s i es van aixecar no solament per defensar la República en la Guerra Civil contra Franco, sinó a més per impulsar un assalt revolucionari sobre l’antic ordre.

A Catalunya, on el suport a la república era més fort, la indústria es va anar col·lectivitzant, i les treballadores i treballadors van anar prenent el control dels seus llocs de treball i van anar sorgint col·lectius de diverses indústries que organitzaven i coordinaven la producció. Aquesta transformació es va veure reflectida en diferents àmbits de la vida diària. Les dones van aconseguir avanços en la legislació de l’avortament i en l’accés al control de la natalitat i van exercir un paper cada vegada més similar al dels homes en els comitès de barri. La revolució va veure la posició de la dona en la societat avançar més enllà que a qualsevol altre país del món en aquell moment.

Les dones combatents de les milícies (“las milicianas”), van exercir un rol important i altament visible com a part de les forces republicanes durant els primers vuit mesos de la guerra. Això no es va deure necessàriament a un intent deliberat d’incloure a la dona en la guerra, sinó més aviat al desesperat intent de defensar la república. L’espontaneïtat i la urgència que estaven lligades a la revolució van significar que tota la classe treballadora es llancés a la guerra. Les actituds pel que fa a la presència de dones barallant en el front diferien depenent de quina facció tingués el control en un àrea en particular. Van ser les Dones Lliures de la CNT aquelles qui defensaven de forma més activa el dret de les dones a lluitar.

Les milicianes en el front eren, amb poques excepcions, integrades en la força de lluita republicana i sovint participaven en el combat d’igual a igual amb la seva contrapart masculina. Una miliciana, la Concha Pérez Collado, assenyala que “exactament el que van fer els homes, va ser el que vam fer les dones… vam ser a l’atac de la mateixa manera que els homes”.

De qualsevol manera, en poc temps, les dones republicanes van ser víctimes d’una campanya propagandística sota l’eslògan “Homes al capdavant, dones a la rereguarda”, i es va evitar que vestissin uniformes i participessin en enfrontaments.

Aquest procés va estar lligat a un canvi contrarrevolucionari més important en el si del bàndol republicà, a mesura que els partidaris de la burgesia van tractar primer de contenir i després de desmuntar la revolució. El Partit Comunista va exercir un paper clau en advocar per l’estratègia d’un front popular, argumentant que la guerra havia de guanyar-se abans que qualsevol pensés en un sistema socialista. Al costat del control obrer de la indústria, l’emancipació de la dona també s’havia posposat. Les dones havien jugat un paper central en els enfrontaments però gradualment les militants van ser forçades a romandre enrere, en rols tradicionalment femenins.

La derrota de la República l’any 1939 va significar un total abandó de les conquestes socials i polítiques de dones i homes. A més de l’abolició de la democràcia i la prohibició dels sindicats independents, tota la legislació republicana relacionada amb la dona i la família va ser abolida sota l’estat feixista de Franco i va ser reemplaçada amb la tornada al “Codi civil de 1889”. El divorci, l’avortament i els mètodes anticonceptius van ser il·legalitzats. En la línia de les polítiques de “Catolicisme Nacionalista” de Franco, es van incorporar incentius al naixement per promoure el rol de la dona com a mare. Les dones tenien legalment prohibit l’accés a certes ocupacions, en el sistema judicial o el servei diplomàtic, per exemple. Les dones casades tenien restringit l’accés a qualsevol activitat econòmica sense el consentiment del seu marit, inclosa la compra de propietats.

La memòria de la Guerra Civil espanyola és un punt de referència important i rellevant per a la nostra tasca antifeixista en l’actualitat. No obstant això, la memòria de la revolució sol perdre’s, així com les conquestes assolides per la dona. El període de la Segona República des de 1931 fins a 1936 va transformar la vida de les dones, però va ser només durant la revolució que van aconseguir obrir-se camí cap endavant i van exercir rols en igualtat de condicions que els homes.

La militància, companyonia i suport de les dones van ser centrals en l’obstinació republicana i els seus esforços mereixen ser recordats.

Siobhan Brown

Article extret de la revista Socialist Review, publicació teòrica del Socialist Workers Party de Gran Bretanya, organització germana d’En lluita).

Més articles de la sèrie:
· Dona i revolució: Egipte.
· Dona i revolució: Rússia 1917.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s