Posicionament politic en el Projecte Castor.

DIPÒSIT SUBMARÍ DE GAS I PLANTA DE TRACTAMENT A ALCANAR I VINARÒS (2008)
dipòssit alcanar
Arnau Urgell

El mes de maig el Govern espanyol aprova la concessió del magatzem submarí de gas a Escal UGS. Després d’aquest pas l’executiu valencià decideix donar suport al projecte malgrat les seves reticències inicials. Així mateix, l’Ajuntament de Vinaròs signa un conveni d’idoneïtat urbanística amb l’empresa per lliurar les llicències d’obres tan bon punt disposin de la declaració d’impacte ambiental. L’oposició al projecte continua per part de la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia i els ajuntaments d’Alcanar, Ulldecona i la Sénia que presenten al•legacions tant al projecte del dipòsit submarí i a la seva DIA com a l’autorització ambiental de la planta terrestre.

Antecedents 2007

L’agost del 2007 es posava a informació pública el denominat Projecte Castor, format per un dipòsit de gas submarí i una planta de tractament terrestre al terme de Vinaròs (el Baix Maestrat) però a tan sols 2 km del poble d’Alcanar (el Montsià). Al cap de pocs dies es constituïa la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia (PCDTS) per oposar-se a la instal•lació, mentre que el consistori canareu també s’hi mostrava en contra. L’Ajuntament de Vinaròs primer va semblar que s’hi oposava, però ràpidament va variar la seva posició. Aquest fet es va reforçar amb la possibilitat de canviar la ubicació de la planta terrestre 6 km cap a l’interior del mateix terme. Amb la nova proposta sobre la taula el Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç (MITYC) va anunciar a final de novembre que la concessió del Castor a l’empresa Escal UGS “era qüestió de setmanes”.

Aproven la concessió d’explotació
A mitjan gener del 2008 el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) de la Generalitat de Catalunya va emetre un informe sobre el Castor en el qual recomanava a l’empresa sol•licitar un informe geològic, tenir en compte mesures correctores per no afectar els valors màxims de contaminació atmosfèrica, acústica i lluminosa a les poblacions d’Alcanar i Ulldecona i també instal•lar la planta en sòl industrial i no agrícola. Des de la PCDTS es va valorar molt positivament el document, ja que “recollia molts dels seus arguments”, segons paraules del seu portaveu Joan Ferrando.

Al cap d’un mes l’Ajuntament de la Sénia aprovava una moció contra la nova ubicació de la planta terrestre amb l’única oposició del Partit Popular (PP). Precisament els Populars van votar a les Corts valencianes en contra d’una proposició del Compromís pel País Valencià (CPV) per renunciar al Castor. L’alcalde d’Alcanar, Alfons Montserrat (Esquerra Republicana de Catalunya, ERC), va lamentar que en aquest tema el PP coincidís amb el Partido Socialista Obrero Español (PSOE), que a través del MITYC, era un dels seus màxims avaladors.

El 16 de maig el Govern espanyol va aprovar el decret que atorga la concessió del magatzem submarí de gas a Escal UGS. L’autorització, que no afectava la planta terrestre, permetria duplicar la capacitat d’emmagatzematge de gas de l’Estat espanyol i la creació de mil llocs de treball per la seva construcció i de cent més per l’operació. La inversió estimada superava els 1.000 MEUR. Al cap de pocs dies es van reunir a Castelló representants de l’empresa i de les diverses administracions implicades. Segons el representant d’Escal UGS el conjunt del Programa Castor podria ser operatiu l’any 2012. Tanmateix, a banda de l’autorització per a la instal•lació terrestre, el procés encara estava pendent de les declaracions d’impacte ambiental (DIA) tant del Ministeri de Medi Ambient i del Medi Rural i Marí (MARM) com de la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge (CMAAUH) de la Generalitat Valenciana. Precisament l’executiu valencià va expressar per primera vegada el seu suport explícit al projecte, al qual havia mostrat inicialment reticències –fins i tot havia proposat que s’instal•lés al Principat.

La definició de la posició de l’executiu de Francisco Camps (PP) va generar reaccions a Vinaròs. El regidor i diputat autonòmic popular, Mariano Castejón, va afirmar que calia donar suport al Castor –tot i que fins al moment la secció local s’hi havia mostrat contrària– perquè es tractava d’un “projecte estratègic i d’interès nacional”. El regidor d’Urbanisme, Javier Balada (Partit Vinaròs Independent, PVI), va destacar “tant el nombre de llocs de treball com la gran inversió que suposaria”. En canvi, el Bloc Nacionalista Valencià (BNV) mantenia la seva negativa i lamentava que tirés endavant “per desgràcia de tots els vinarossencs”.

El 26 de maig l’Ajuntament de la capital del Baix Maestrat va signar amb Escal UGS un conveni “d’idoneïtat urbanística”. El document suposa el compromís del consistori per atorgar la llicència d’obres per a la planta terrestre quan disposés de les autoritzacions i les corresponents DIA. L’Ajuntament d’Alcanar va lamentar l’acord i va criticar la concessió del magatzem submarí. En aquest mateix sentit es va expressar la PCDTS que considerava que el Govern espanyol “continuava la seva política de marginació” per convertir aquell territori “en la deixalleria de l’Estat”.

Dies després una delegació del consistori canareu, encapçalada per l’alcalde Alfons Montserrat, es van entrevista amb el subdirector general d’Hidrocarburs, Juan Guia, per lamentar la poca informació del procés. L’alt càrrec del MITYC es va comprometre a millorar la situació en l’elaboració de la DIA però el batlle d’Alcanar va mostrar el seu escepticisme.

L’11 de juny el ple municipal de Vinaròs aprovava amb els vots del Partit Socialista del País Valencià (PSPV) i el PVI, el conveni d’idoneïtat urbanística. Al llarg de la sessió membres de la PCDTS van cridar i van mostrar pancartes contràries al Castor. Pocs dies després es feia públic que la planta de Dragados Offshore de Puerto Real (Cadis) seria l’encarregada de construir les instal•lacions marines del dipòsit de gas.

Noves mobilitzacions mentre el projecte avança
El 28 de juny la PCDTS va organitzar una manifestació, la primera a Vinaròs, que va reunir 1.500 persones. Els manifestants van criticar la concessió del magatzem submarí així com el conveni firmat per l’alcalde, Jordi Romeu (PSPV), amb l’empresa Escal UGS. En el manifest es va destacar la manca de transparència del procés i dels possibles efectes sobre la salut i la qualitat de vida i els sectors turístics, agrícola i de la pesca.

Precisament el 8 de juliol l’empresa de gas va firmar un conveni amb la confraria de pescadors de Vinaròs segons el qual s’establien compensacions per la disminució de captures durant el procés de construcció del dipòsit. A més, Escal UGS pagaria els pescadors per fer tasques de suport i vigilància. El president de l’empresa, Recaredo del Potro, va aclarir que el Castor “en cap cas deterioraria els recursos pesquers, però sí que obligaria a tancar una zona de mitja milla de radi mentre es construís”.

A final d’agost, la Plataforma feia balanç d’un any de lluita amb “sentiments contradictoris” a causa de la gran força a Alcanar però amb un suport polític “de més a menys” a causa de les “pressions de les cúpules” i de l’empresa. Pocs dies abans s’havia anunciat el desenvolupament d’un polígon d’indústries inflamables a Traiguera (el Baix Maestrat), fet que demostrava, segons la Plataforma, un dels grans temors: que “les Terres de la Sénia es convertissin en un gran complex dedicat a la indústria del gas”.

El 17 de setembre el projecte de magatzem submarí sortia a informació pública, conjuntament amb la preceptiva DIA així com l’autorització ambiental integrada per a la planta terrestre. L’alcalde vinarossenc, Jordi Romeu, ho va considerar “molt positiu”, ja que permetia “complir els terminis” del projecte. Per altra banda, tant la PCDTS com Iniciativa del País Valencià (IPV) i els ajuntaments d’Alcanar i Ulldecona van anunciar que hi presentarien al•legacions. El consistori canareu denunciava que la DIA no tenia en compte els efectes sobre el territori del Principat: “només recull els impactes al País Valencià”, va denunciar l’alcalde Alfons Montserrat, que recordava que la planta se situava a 5 km del nucli urbà. La Plataforma, per la seva banda, va presentar les al•legacions que demanaven la retirada del Castor juntament amb 16.000 signatures contràries al projecte.

A final d’octubre transcendia que el Tribunal Suprem havia admès a tràmit un recurs contenciós administratiu de l’empresa Río Cénia contra el projecte. Segons el seu administrador, Mariano Suñer, no es valoraven prou els efectes del Castor al sector de la citricultura. L’empresari, afectat pel gasoducte que havia d’unir la planta terrestre amb el dipòsit submarí, va negar que el recurs tingués res a veure amb la voluntat de construir un camp de golf en els mateixos terrenys on es preveia ubicar la planta de tractament. Segons Suñer el projecte estava “totalment aturat”.

De nou, el 16 de novembre, la Plataforma mobilitzava centenars de persones contra el Castor, amb una caravana de vehicles que es va desplaçar fins al paratge on es volia construir la planta terrestre. A la marxa, convocada també per Jóvens de l’Ebre, es va simular un “enterrament” del projecte. Dies després, el consistori d’Alcanar, en la condició de part interessada, va demanar a la CMAAUH que s’allargués el període d’exposició pública de la sol•licitud d’autorització ambiental de la planta terrestre. L’any finalitzava a l’espera que es resolguessin les al•legacions d’aquest tràmit així com les del projecte i també la DIA del dipòsit submarí.

Més informació
plataformapelsenia.blogspot.com

Una respuesta a “Posicionament politic en el Projecte Castor.

  1. Lo que no se cuenta sobre los seísmos que se producen a diario en la zona de Vinaros.

    Lo primero que han de conocer los ciudadanos es que detrás de una gran empresa en muchas ocasiones hay uno o varios políticos corruptos que velan para que la empresa obtenga la máxima rentabilidad, lo hacen embaucando, coaccionando en intentan en muchos casos hacerse con la totalidad del negocio y si no lo pueden hacer, intentan que sea inviable el negocio, es decir, ni comen ni dejan comer.

    Antes de entran en el fondo de la cuestión la ciudadanía ha de conocer también un aspecto importante que contribuirá a una mejor comprensión de lo que está sucediendo y es lo siguiente:

    Los vehículos de gasoil o aceites pesados no llevan bujías para generar una explosión en el cilindro y esto es porque los aceites tiene una propiedad que les hace combustionarse sin más cuando son sometidos junto al aire a una presión equivalente a comprimir la mezcla de veintiuna partes en una sola parte.

    La inyección que se realiza desde la plataforma petrolífera según se ha publicado es de doscientas cincuenta atmósferas, esto es once veces más de lo que se necesita para que los aceites pesados se combustionen. Esta explicación solo es orientativa ya que temas es más complejo.

    Por otro lado la ciudadanía desconoce lo que se esta haciendo en la plataforma, dicen que inyectan gas para tener un almacén pero los acontecimientos apuntan hacia otro lado ya que tal vez lo que se intenta en sacar gas más que almacenar ¿y esto como lo están haciendo? Pues de una forma muy irresponsable ya que mas que gas lo que inyectan en una primera fase es aire a una alta presión lo que genera una alta temperatura y hace que los restos de petróleo que de forma natural se encuentran impregnado las rocas entren en combustión generando aun más presión con el consecuente agrietamiento de rocas lo que hace que una vez iniciado el proceso ya no hay forma de controlarlo mientras baya encontrando residuos de petróleo, cuando ya no encuentran más residuos de petróleo la actividad desaparece y los seísmos bajan su intensidad y desaparecen momentáneamente ya que con el tiempo se recolocaran las inestables rocas fracturadas y producirán seísmo.

    De este modo se consiguen dos cosas, la primera y más peligrosa desestabilizar el subsuelo y acelerar los procesos naturales que se manifiesta con seísmos y la muerte de especie marinas.

    Lo segundo y más importante es que la empresa explotadora ¡ya! han conseguido realizar el mayor numero de grietas posibles por donde posteriormente inyectara los reactivos que produce finalmente el gas que mandara a tierra.

    Agustín Alcaraz .
    Observador Geográfico.
    Mail – asdemet.alcaraz@gmail.com

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s