Els diaris van descartar o menystenir el risc de terratrèmols vinculats al projecte Castor

FUENTE

Fa una setmana el ministeri d’Indústria espanyol va ordenar aturar la injecció de gas al dipòsit de l’anomenat projecte Castor a causa d’una creixent activitat sísmica entre les comarques del Maestrat i el Baix Maestrat que hi podria estar relacionada. Des de llavors també ha anat augmentant l’interès informatiu pel tema, que avui ha arribat a pràcticament totes les portades en paper de Barcelona i València, normalment reticents a fixar les seves prioritats en els extrems sud i nord de les respectives fronteres autonòmiques.

La contundència de l’acció ministerial sumada a la creixent preocupació ciutadana –ahir van produir-se les primeres concentracions a Vinaròs després d’un nou terratrèmol, aquest cop de 4,2 graus dins l’escala Richter- ha fet encendre les alarmes i la majoria de diaris han alertat que, “segons els experts”, aquesta activitat sísmica podria anar a més.

Encara que els articles i reportatges no ho citin, aquesta amenaça, tot i que no hagués pogut preveure’s amb seguretat, tampoc representa una sorpresa total. Aquests mateixos dies, la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia ha fet públic un comunicat on recorda que en un recurs d’alçada a l’abril del 2010 ja van avisar que “l’autorització ambiental integrada (…) no incorpora cap estudi sismològic sobre el risc d’una falla pròxima a la plataforma marina que pogués resultar un risc per a la seguretat”.

Les denúncies de la Plataforma, però, no només van ser ignorades per les autoritats pertinents, sinó també per a la gran majoria de mitjans que van cobrir els fets. La resistència dels veïns d’Alcanar i Vinaròs a la instal·lació de la macro-planta de gas submarina va ser especialment intensa durant el 2007 i el 2008, quan milers de persones van mobilitzar-se contra el projecte. Tot i això, amb excepcions com El Punt Avui [llavors El Punt], resulta difícil trobar un seguiment mínimament continuat d’aquelles protestes i les seves motivacions. I específicament sobre les denúncies de perill sísmic, encara menys.

Les poques referències publicades es limiten a descartar totalment aquest perill, el que podria ser comprensible si no fos per que normalment es feia utilitzant únicament fonts de la mateixa empresa encarregada del projecte. Així, El Periódico del 14 de desembre de 2009 publicava que “la firma canadenca (…) va considerar viable el projecte Castor després de comprovar-lo mitjançant nombrosos estudis geològics. ‘Aquestes roques han mantingut petroli estanc durant milions d’anys sense escapaments i tenim la garantia que ocorrerà el mateix amb el gas’, explica Recaredo del Potro, president d’Escal UGS. L’any 2005, l’empresa va completar una campanya d’investigació sísmica sobre una superfície de 140 quilòmetres quadrats a l’àrea on es troba la formació que va permetre definir la seva morfologia i la distribució de les àrees poroses per on es mourà el gas”.

Dissabte passat, el mateix diari publicava que “La declaració d’impacte ambiental (DIA) del projecte  Castor, aprovada l’any 2009 no contenia cap apartat sobre riscos sísmics”. I encara avui cita el vocal del Col·legi de Geògrafs d’Espanya i assessor de l’ONU, Jonathan Gómez Cantero, explicant que “la zona és propensa a aquest tipus de fenòmens geològics a causa de la proximitat amb el delta de l’Ebre, on el terreny és argilós, i per la naturalesa càrstica de l’entorn”.

També Levante ha fet un gir copernicà en la seva aproximació a la història. Durant anys va mantenir un clar suport al projecte, incloent la publicació de peces pròximes al gènere del publireportatge i recollint nombroses mostres de suport.

Ni tan sols un primer terratrèmol a l’abril del 2012 de 3,1 graus en l’escala Richter va fer dubtar al diari de la seva posició. Llavors, la seva principal preocupació –expressada en el subtítol- era que les obres del projecte Castor “no havien resultat afectades”. La pregunta parlamentària de la diputada de Compromís, Mònica Oltra, sobre si aquest moviment sísmic podia tenir relació amb les obres del dipòsit va ser descrita com “la croada d’aquesta coalició contra el projecte Castor”. En aquell moment, els dubtes sobre la possible relació entre un i altre esdeveniment ja eren, com a mínim, raonables.

Ara, en canvi, el diari de Prensa Ibérica, no només alerta del “risc de sismes intensos”, sinó que recorda que “en el quadrant entre Almenara i Vinaròs s’havien registrat 16 terratrèmols en els últims 10 anys, la majoria després de l’inici de les obres de la plataforma del projecte Castor el 2009. A més, en els epicentres dels actuals sismes no s’havia registrat pràcticament cap activitat fins llavors”.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s