DIADA 2013: LA REVOLUCIÓ INTEGRAL ÉS EL MARC NECESSARI DE L’ALLIBERAMENT NACIONAL DE CATALUNYA

FUENTE

Ja fa més d’un any que el govern de la Generalitat i els seus aliats al Parlament estan promovent la política del “dret a decidir“, que presenten enganyosament com a sinònim de l’exercici del dret d’autodeterminació pel poble català. Això, suposadament, portarà a la constitució d’un “Estat català” i a la independència.

Amb aquesta finalitat, a través de contínues campanyes mediàtiques de caràcter adoctrinador han constituït un catalanisme tant sorollós com degradat, avui reduït a poc més que el Barça i la botifarra, amb arraconament progressiu de les qüestions més decisives de la cultura, la història, la idiosincràsia i la llengua nacional. L’amor, el coneixement, l’emoció i la passió per la terra catalana estan sent substituïdes per estats de consciència cada dia més carrinclons i simplificats, més banals, sòrdids i insubstancials. No hi ha debat profund, seriós i responsable, tot consisteix a cridar consignes.

 CiU i ERC han aconseguit que el poble delegui en ells les tasques de l’alliberament nacional, pel que està passiu i a l’expectativa, obrant com una gran comparsa que surt al carrer quant se li mana, i que creu que una simple votació, el famós referèndum, serà la solució. Això, per si mateix, ja és una catàstrofe política.
Així les coses a la Diada cal exposar d’una manera realista i argumentada la qüestió de l’alliberament nacional, deixant de costat la demagògia i el simplisme.
Catalunya és una comunitat humana singular i diferenciada d’Espanya i França, amb una història mil·lenària, molt rica en continguts, una llengua i una cultura pròpies. Està legitimada a governar-se per si mateixa, a assolir la sobirania com a poble a través de l’exercici del dret d’autodeterminació fins a la independència.
L’any transcorregut des de la Diada de 2012 ha posat en clar moltes qüestions. Una, decisiva, és que la gran patronal “catalana” es nega a donar suport a tot procés independentista. És lògic, ja que avui no hi ha una gran burgesia catalana, perquè ja fa molt que es va fusionar amb l’espanyola, amb la qual forma una classe social unificada que té a l’Estat espanyol com a propi. Això significa que el poder del diner està contra l’alliberament nacional i que aquesta ha d’aconseguir-se contra ell.
Atès que el gran capital és espanyol, l’alliberament nacional de Catalunya únicament pot tenir lloc en el marc d’una gran acció anticapitalista com la que preconitza en el seu projecte i programa la revolució integral.
La Unió Europea rebutja el que anomena “secessió” de Catalunya, i el mateix fa l’ONU, l’OTAN i altres organismes internacionals. Cap potència exterior dóna suport al poble català. França s’oposa amb totes les seves forces ja que és part interessada. El capital multinacional està en contra. Per descomptat, l’Estat espanyol, especialment l’exèrcit, l’aparell policial, el poder judicial, la gran banca, el poder mediàtic i el sistema acadèmic, es declaren a favor de “la unitat d’Espanya” en les condicions que estableix la Constitució espanyola vigent, de 1978, que va ser redactada i imposada al seu dia pels que ara es diuen “independentistes“, en particular per CiU.
Només la “classe política” fa seu el procés que portarà, diu, a la constitució d’un “Estat català“. Però tant  ERC com CiU no són forces amb entitat pròpia. Estan costejades per l’Estat espanyol (no s’oblidi això), conforme al sistema vigent de finançament dels partits polítics. Operen des d’una institució, la Generalitat, que forma part de l’ordenament juridico-polític espanyol. Ingressen enormes sumes, per vies legals i il·legals, de la gran patronal, que és igualment espanyola.
En conseqüència, seguiran rebent diners mentre serveixin els interessos de qui els financen. En altres condicions tan sols caldria retirar-los el suport econòmic perquè desapareguin. Atès que tals forces estan constituïdes per un àvid i cobdiciós funcionariat que desitja, per damunt de qualsevol altra cosa, seguir cobrant tots els mesos, la mera amenaça de quedar-se sense les descomunals prebendes de què gaudeixen els apagarà els seus (fingits) ardors patriòtics …
ERC sobretot, que és qui porta més lluny la demagògia, amenaça Madrid amb fer una “declaració d’independència“. Sí, però quin significat tindria? En realitat cap: l’Estat espanyol no la reconeixeria i aquí s’acabaria tot. És infantil no comprendre que l’alliberament nacional és una qüestió de sobirania i no de xerrameca, i que la sobirania es realitza a través d’instruments de poder popular-nacional, de forces socials mobilitzades i institucions emergents aptes per disputar l’Estat opressor (l’espanyol en aquest cas, sense oblidar al francès) la capacitat real, pràctica, de manar, això és, d’ordenar i prohibir.
El mateix succeiria en cas que s’arribés a celebrar el referèndum. Fos quin fos el seu resultat, l’Estat espanyol ho declararia il·legal, en ser aliè a l’ordre constitucional actual, i punt final. En les actuals condicions, quan les classes populars estan desmobilitzades, degut a que l’anomenat “projecte sobiranista” és rotundament reaccionari, per institucional i partitocràtic, per capitalista i estatal, no hi ha cap possibilitat que es doni una resposta popular capaç de, des del carrer, anar disputant a l’Estat espanyol la sobirania pas a pas i lloc a lloc.
Però amb quasi total seguretat, no hi haurà referèndum, perquè els que financen i, per tant, dominen i dirigeixen a CiU i a ERC pararan el procés en algun moment, deixant en ridícul als que ara, en la seva ingenuïtat, es prenen seriosament les maniobres i la xerrameca mercenària dels polítics professionals del Parlament. Això succeirà en un parell d’anys, probablement, temps que usaran per triturar la consciència nacional catalana per mitjà de la confusió, la degradació dels continguts, el delegacionisme i la demagògia, creant una desmobilització popular gegantina, que sembrarà (ho està fent ja) el conformisme i l’apatia per desenis[1].
 Aquesta és la veritable meta de l’operació que estan portant endavant CiU i ERC: destruir la capacitat de reflexió, compromís, mobilització i acció del poble català. Per això els finança l’Estat espanyol i el gran capital espanyol. Aquells dos partits, i els organismes “independentistes” que han generat, només volen que Madrid els lliuri més diners per seguir complint la seva tasca de sempre, és a dir, controlar el poble català, debilitar i mantenir dins d’Espanya.
Les classes populars també tenen una gran responsabilitat en el que està passant, que és molt greu. No són només “víctimes” sinó alhora co-autors de la mascarada. L’alliberament nacional no és una cosa que es pugui adquirir a les rebaixes d’uns grans magatzems, no és un bé que es vagi a assolir a base de marxes festives, manifestacions divertides i votacions còmodes. Si el poble no està disposat a lluitar dur i durant molt de temps, a sacrificar-se, a patir, no hi haurà resultats: els camins fàcils no porten lluny. Quan, en uns anys, quedi al descobert el rerefons de l’operació ningú podrà dir “ens van enganyar”. No, el que hauran de dir és: ens vam auto-enganyar, ens vam deixar manipular, vam ser responsables i culpables. Però ara encara pot posar-se remei al mal…
Que la caricatura “independentista” l’estiguin portant endavant els partits polítics i el Parlament manifesta una vegada més el funest d’uns i altres. Per això, i per més raons, cal rebutjar el sistema partitocràtic i parlamentari en totes les seves manifestacions, perquè és un règim de dictadura política sobre el poble. Per això un punt decisiu del projecte de revolució integral és crear un sistema d’autogovern popular i nacional constituït per una gran xarxa d’assemblees populars sobiranes. Només l’auto-organització en assemblees pot disputar la sobirania a l’Estat espanyol, enfront de l’elitisme institucional del trampós “independentisme” partitocràtic.
Cal tornar al més propi de la tradició política catalana, el règim de consell obert, el sistema d’autogovern sobirà per assemblees que va ser essencial fins que la revolució liberal espanyola, la Constitució espanyola de 1812 i les seves continuadores, la burgesia catalana, els partits polítics i el franquisme el van destruir. No pot haver alliberament nacional i construcció nacional sense el retorn, en les condicions del segle XXI, al règim de consell obert. En ell l’essència del poble català es retroba a si mateixa.
Què es pot dir dels que presumeixen de “patriotes” al mateix temps que amaguen el més genuí de la història de Catalunya, el règim de participació de totes i tots en la vida política per mitjà d’assemblees? La burgesia catalana primer, i ara la partitocràcia catalana, així com els historiadors i la intel·lectualitat a les seves ordres, han fet un esforç terrible durant dos segles per esborrar de la memòria del poble el record de les assemblees populars catalanes[2]. Però no ho han d’assolir perquè el projecte, idea i programa de revolució integral per a Catalunya situa en el primer punt de l’ordenament polític que preconitza el sistema d’autogovern popular assembleari, el règim de consell obert.
El projecte de revolució integral a Catalunya unifica tradició i canvi revolucionari, integrant passat i futur, fusionant la veritat de la història amb l’impuls per crear una nova Catalunya, sense dominació espanyola ni francesa, sense gran capital, sense ens estatal, sense polítics professionals ni partits polítics totalitaris, amb llibertat de consciència, política i civil, amb la llengua, la història i la cultura nacional restaurades i desenvolupades.
Crear un “Estat català” és avui impossible. Però encara que ho fos, no és una meta desitjable, ja que l’Estat és un instrument de dominació de les elits sobre el poble, al qual a més explota a través del sistema tributari. Un Estat català seria la negació de la llibertat, igual que avui ho és l’Estat espanyol. És el poble, la gent del carrer, no l’Estat, aquest o l’altre, el decisiu.
L’alliberament nacional de Catalunya únicament serà possible en el marc d’un gran procés de revolució integral, ja que només aquest és capaç de desarticular l’Estat espanyol i desmuntar el gran capitalisme. Per això els qui ara aposten pel reformisme i el parlamentarisme s’equivoquen[3].
Que la de 2013 sigui una Diada revolucionària i per això mateix autènticament popular i nacional.
Félix Rodrigo Mora
agost 2013

[1] El 15-M semblava, al principi, una mica grandiós, també a Catalunya. En dos anys ha quedat provat que ha estat una intervenció política per sembrar la desmobilització, l’apatia i la confusió, i d’ell amb prou feines queda res. Els planificadors que fan a Madrid la gran política d’Estat són cada dia més hàbils. Ara estan centrats a destruir al poble català.
[2] La destrucció de la memòria popular catalana ha estat realitzada amb tan perversa eficàcia que cal acudir a autors espanyols, a textos en castellà, per assabentar-se que a Catalunya van existir les assemblees populars locals, que el consell obert va ser una realitat magnífica. Així s’exposa en el llibre “Democracia directa municipal. Concejos i cabildos abiertos“, d’Enrique Orduña Rebollo, i en altres d’aquest autor. Per ell ens assabentem que la pràctica del consell obert era “habitual” sobretot als pobles de Lleida i Girona, tot i que operava a tot Catalunya, estant “molt arrelada en els municipis rurals“.

[3] Per això erren les CUP, amb el seu programa no-revolucionari, socialdemòcrata, d’apologia de les religions polítiques, parlamentarista, que trenca la relació lògica existent entre revolució i alliberament nacional, que parla d’assemblees però està al Parlament, que desconeix les realitats del segle XXI i continua amb una política antiquada, de fa mig segle, que no és capaç de fer front a la letal operació política de CiU-ERC. Es necessita un gran debat dins de les CUP. Mentre la decisiva noció i proposta de revolució no estigui en el centre del seu programa i projecte seran una força del sistema, a més d’un projecte marginal i anodí.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s