Ensenyament abandona els estàndards lliures i oberts

Ensenyament abandona els estàndards lliures i oberts

No en puc precisar la data exacta, però la consellera Rigau ha donat un cop baix, una coltellada, a l’ús del programari lliure en l’àmbit educatiu; concretament, contra l’ús els formats estàndard lliures i oberts; sobretot, els OpenDocument.

El cas és que l’anterior conseller d’Educació, Ernest Maragall, havia començat una tímida política d’apropament cap al programari lliure (probablement més motivada per qüestions de seguretat i d’economia que no pas ètiques): va engegar el projecte Linkat, una distribució GNU/Linux dissenyada especialment per a usos educatiu, i va encoratjar l’ús de formats oberts a través de la instal·lació de la suite ofimàtica OpenOffice.org (avui, crec que seria millor optar per LibreOffice) en els ordinadors que encara funcionaven amb Windows (la majoria, tot s’ha de dir).

No és que les propostes de canvi donessin gran fruits: sempre em va fer la impressió que Maragall i els seus subordinats no se’ls acabaven de creure, aquests projectes. De fet, la Linkat és una rara avis només visible en uns pocs centres pilot (no és gens estrany, ja que aquesta distro té molt poca capacitat per reconèixer divers maquinari, cosa que converteix la instal·lació en una tasca per a professionals), i el mateix departament no va deixar mai d’enviar per mail documents en formats tancats i privatius.

Tot i així, l’adaptació d’una norma, ni que fos a nivell teòric, sobre l’ús dels formats estàndards oberts, era un baló d’oxigen per als pocs que, des de dins, tractàvem de difondre el seu ús. La pàgina en qüestió, que es trobava ubicada aquí, feia una exposició clara, breu però bastant completa, del que són i del que representen els formats tancats privatius; oferia una explicació detallada dels problemes que suposen per als usuaris i per a l’administració, i acabava detallant-ne les alternatives d’una manera senzilla i eficaç. Dissortadament, la pàgina en qüestió ja no existeix, ha estat eliminada i el seu enllaç retorna, ara, l’error 404: document no trobat.

A poc de ser elegit president el senyor Mas, des de l’associació Caliu vam decidir enviar-li una carta explicant-li les bondats del programari lliure i exposant-li els avantatges que suposaria adoptar-lo per a l’administració catalana (qui no els conegui, pot fer-ne una ullada: la carta els explica d’una manera bastant completa). Altres associacions amb sensibilitats similars la van fer seva i li la van enviar també, així com alguns centres educatius. La resposta, quan va existir, va ser negativa, així que no ens fèiem cap il·lusió (no en l’havíem feta en cap moment: ens vam limitar a fer el que crèiem que calia fer).

Fa un parell de dies, però, vaig descobrir que el departament d’Ensenyament havia esborrat aquesta pàgina, i no sé si ha estat per ignorància (els polítics catalans i espanyols són igual d’analfabets en matèria digital), per rebuig a l’herència del conseller anterior (un comportament força infantil) o perquè Micro$oft té argument$ de pe$ molt convincent$ (no comment).

És difícil dir quants milions d’euros estalviaria Catalunya si la seva administració es passés al programari lliure*: no disposem de les dades necessàries per calcular-ho. Però, per citar-ne només un exemple: la ciutat de Munic va fer aquest canvi el 2006, i tot apunta a que, en només 6 anys, han estalviat 4 milions d’euros i ha creat més de 1.500 llocs de treball. En una època de retallades i de crisi i d’atur, crec que no cal recórrer a altres arguments més subtils (tot i que els considero més importants: el respecte a les llibertats de l’usuari, la seguretat d’accedir als meus documents a desgrat d’ocults interessos comercial…).

Un motiu més per estar en total desacord amb la política de la Rigau.

—————————————————-

* Rectifico.

Gràcies a Josep Pujadas he tingut notícia d’un contracte de la Generalitat amb Microsoft Ireland Operations Limited que estava previst tancar cap al 30 de març d’enguany. L’epígraf seria «Acord marc per al subministrament de programari i solucions d’ús comú de l’empresa Microsoft» que, traduït al llenguatge ordinari, hauria de significar «llicències d’ús». Té una durada de 3 anys i representa un import de 23.010.000 €; sí, 23 milions llargs només en llicències d’ús. Aquí en teniu els detalls.

Llegiu la lletra petita: negociat sense publicitat. Que què vol dir? Doncs, un altre cop gràcies a Josep Pujadas, aquí en teniu l’explicació; en vulgar: només hi ha hagut una oferta…

I, això és molt? A veure, la consellera Rigau diu que, amb les noves taxes de matrícula d’FP espera recaptar uns 15’7 milions d’euros: adoptant el programari lliure i no pagant un cèntim més per llicències de M$ (més el que costaran els antivirus, per exemple), podríem mantenir la gratuïtat de la Formació Professional durant tot un curs, i encara en sobraria. Estudiants de Formació Professional: exigiu l’adopció del programari lliure! Us hi va la gratuïtat de la matrícula.

Però, és clar, al govern dels millors (QFDR) li importa més regalar els diners dels catalans a una empresa estrangera que no pas assegurar el futur de les noves generacions.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s